Tramposos que diuen que els altres fan trampes

Triler

Donant les eleccions del 27 de setembre per perdudes, ara l’unionisme reforça la campanya per infravalorar i deslegitimar els resultats que es produeixin. Com? Demanant que no només hi ha d’haver una majoria independentista en escons sinó que els vots han de superar el 50%.

Les línies que escriuré a continuació em fan fins i tot mandra de redactar-les, perquè sé que el que ara diré els unionistes ho saben perfectament, i per tant aquest absurd debat dels vots i els escons només el treuen a la palestra per, com deia, restar importància als resultats que hi hagi. En primer lloc cal preguntar-se: a qui s’adrecen quan fan aquesta demanda? A una força superior? A la moral? A la justícia? No hi ha àrbitre en aquest partit; de fet, l’àrbitre que hi podria haver ni tan sols vol que es jugui. Hem de suposar que s’adrecen directament a les forces guanyadores, i els demanen que no només han de guanyar, sinó que a més ho han de fer molt, molt i molt (com aquella nena de l’anunci d’assegurances). Inèdit. No he sentit mai cap veu Continua llegint

Publicat dins de Opinió | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Mariano i la frustració

Quant expresses amb poques paraules, Mariano. Quant mostres la teva forma de ser, la teva manera de pensar, cada vegada que obres la boca. Per tu, tot allò que sigui intentar canviar la realitat a través de la política és generar frustració, és un viatge al no res. Per tu, les coses són com són i no es pot fer res per modificar-les. Per tu, el fet polític és una simple gestió de la realitat existent, un dir “això és així i punt”, un manifestar “les coses me les vaig trobar d’aquesta manera quan vaig néixer, i així han de seguir”, un “mama, por!” si algú proposa canvis.

És això ser conservador? No ho sé ben bé. L’únic que sé és el molt lluny que em sento de tu, de la teva manera de pensar, de la teva manera d’actuar, tan d’esquena als somnis, a les utopies, a tot allò que com deia el poeta ens serveix per caminar, Continua llegint

Publicat dins de Opinió, Personal | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

El periodista Antoni Bassas, en la presentació a Mataró del llibre ‘Llach, lletra i música’

Després d’haver presentat el llibre ‘Llach, lletra i música‘ per diverses poblacions catalanes, aquest proper divendres 10 de juliol aterro a casa, a Mataró, per fer la que possiblement en serà la darrera presentació. A més a més, l’acte coincidirà amb el 30è aniversari del concert de Lluís Llach al Camp Nou (un concert, el del 6 de juliol de 1985, que recorden molt especialment els seguidors del cantant), i amb el 40è aniversari de la publicació del disc Viatge a Ítaca (va sortir al mercat a principis d’agost de 1975, i és el treball més venut de Llach i possiblement de la música en català).
Cartell Llach a Òmnium
Per tot això, espero que sigui un acte especial. Comptarem amb la música del cantautor Genís Mayola, que interpretarà algunes peces de Llach, mentre que del llibre en parlarà el conegut periodista Antoni Bassas, amic personal del cantant de Verges. El lloc: la seu d’Òmnium Mataró-Maresme, al carrer d’Argentona, 59, de Mataró. L’hora: a partir de 2/4 de 8 del vespre. L’entrada és lliure.
Us convido, doncs, a assistir a aquest acte.
Esperant poder-vos saludar, rebeu una cordial salutació.
Publicat dins de Llibres, Personal | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari

Tret de sortida dels actes en record d’Ovidi Montllor

Nota de premsa.

El 18 de juny es va celebrar al Cafè de Mar una roda de premsa per anunciar el tret de sortida dels actes en record d’Ovidi Montllor que tindran lloc a la ciutat. La roda de premsa ha estat convocada per les entitats mataronines que han fet seva la carta de convit del cantautor Feliu Ventura perquè cada poble i cada ciutat tinguin aquest any una festa per evocar l’obra d’Ovidi Montllor, les cançons, els poemes, les pel·lícules, el teatre… o simplement brindar i menjar per ell. Aquesta crida  convidant tothom, expressada per Antoni Pous, president d’Òmnium Cultural Mataró-Maresme, ha estat recolzada per Cultura de l’Ajuntament i un bon nombre d’entitats que s’han volgut afegir a la iniciativa.

Roda premsa Any Ovidi
Elena Ponce i Andrea Lissidini, en nom de l’Espai Culinari del Cafè de Mar, han presentat el primer espectacle, “Ovidi al cub”, del qual forma part Continua llegint

Publicat dins de Gent | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari

‘Dissabte (fer)’, el primer poemari de Montse Amat

Dissabte fer portada

Aquest passat diumenge 21 de juny, amb l’estiu tocant a la porta i en un marc que és com casa meva, Les Esmandies, vaig tenir la sort de presentar l’òpera prima de la meva cosina Montse Amat, un treball intens format per 33 poemes i que porta per títol Dissabte (fer), editat per Neopàtria. La Montse, poetessa i actriu, amb qui em porto amb prou feines dos mesos de diferència i amb la que vaig compartir mil i un jocs d’infant i més hores que no pas tenien els dies, ha sabut traçar, al meu entendre,  uns versos d’una qualitat excel·lent, brutal. No és estrany: a la Montse de sempre li ha agradat escriure, i ja de ben joveneta va guanyar algun premi literari. Cada vers de Dissabte (fer) està treballat, pensat, elaborat amb delícia i al mateix temps amb delicadesa i passió. Continua llegint

Publicat dins de Llibres, Opinió, Personal | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

El Tresoret d’Iluro

Tresoret d'Iluro

Dinou monedes d’or: deu amb el rostre de l’emperador Tiberi, una amb el de Cal·lígula, i vuit amb el de Claudi. És el batejat com a Tresoret d’Iluro, m’atreviria a dir que un dels objectes de més valor, sinó el que més, que tenim al Museu de Mataró. Els infants que amb les seves escoles visiten el primer pis del Museu, dedicat quasi en exclusiva a les troballes d’Iluro, també ho aprecien així, i queden bocabadats per la brillantor de l’or i el perfecte estat de les monedes, i també per la història de la trobada del tresor, l’any 1994. Per als que no ho sapigueu, els aureis –aquest era el nom que tenien les monedes d’or– es van localitzar en el forat d’una escala d’allò que en època ilurenca havia estat un bar (thermopolium), establiment situat en el Cardo Maximus, i avui al cèntric carrer d’en Pujol, números 43-45.

Ben probablement, el propietari del bar havia anat estalviant uns diners i Continua llegint

Publicat dins de Història, Llegendes i tradicions, Personal | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari

Recuperant una entrevista a l’actor Joan Pera

005

Avui m’he dedicat a digitalitzar i penjar al blog una llarga entrevista que li vaig fer al popular actor mataroní Joan Pera el gener de l’any 2000, i publicada a la revista La Portada del Maresme. Ja que aquests dies s’ha tornat a parlar força de Joan Pera pel guardó de la Creu de Sant Jordi que ha rebut, he pensat que era un bon moment per repassar allò que explicava ara fa 15 anys. Situem-nos. Aleshores sortia del llarg èxit de La extraña pareja al costat de Paco Morán, i i tots dos preparaven un nou espectacle, La jaula de las locas. De l’entrevista recordo Continua llegint

Publicat dins de Coses de l'ofici, Entrevistes, Gent, Hemeroteca, Making off | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari