Making off reportatge ‘El Maresme Michelin’

Llegeix el reportatge ‘El Maresme Michelin’

Foto: Romuald Gallofré.

Suposo que tinc sort de poder dir que m’agrada la meva feina, però hi ha algunes vegades que gaudeixes més fent-la que d’altres. L’elaboració del reportatge El Maresme Michelin n’és un clar exemple. I no és només perquè a l’Hispània d’Arenys ens deixessin tastar un munt dels seus plats, o perquè la Carme Ruscalleda ens atengués tant temps com va fer falta i ens mostrés tots els racons del seu tres estrelles de Sant Pol. Que també. És, sobretot, per treballar un camp amb el que m’hi sento molt a gust, el de la gastronomia, i poder parlar amb persones que hi entenen, i debatre amb elles sobre els productes de la comarca, sobre els fast-food, sobre el turisme dels pobles propers, o sobre els grans periodistes gastronòmics. És a dir, anar més enllà d’una simple entrevista de vint minuts, traspassar la frontera, i convertir-se tot plegat en una conversa distesa.

Al restaurant Hispania. Foto: R. Gallofré.

De l’Hispània recordo que em va sorprendre especialment el celler, i l’amabilitat de la Lolita i la Paquita. Teníem tota l’estona un ull posat a la porta per si arribaven els U2, ja que tenien la taula allí a punt, però no vam ser afortunats i vam marxar que encara havien d’arribar. El dia anterior havien actuat a Barcelona, i de segur que gaire aviat no es devien llevar… Aquest reportatge el vam fer el juliol de 2009, i un any més tard els senyors Michelin han tornat (ja els havia passat en una altra ocasió) a treure l’estrella a les germanes Reixach. No sé si és just o no, no tinc el paladar tan desenvolupat com els Michelin, però de veritat que el que vam menjar aquell dia era deliciós.

Carme Ruscalleda amb el seu capgròs. Foto: R. Gallofré.

La Carme Ruscalleda està molt avesada a tractar amb els mitjans de comunicació. Si no ens ho va explicar malament la seva secretària, té un matí a la setmana dedicat a possibles entrevistes, i entoma les preguntes amb elegància, amabilitat i sense escatimar temps. Sorprèn la immensa cuina del Sant Pau, amb diversos treballadors amb trets orientals, i com ella els mira com feinegen dreta “des de la barrera”. Coneixent els interiors d’un restaurant com aquest, la quantitat de persones que hi treballen, i la qualitat del producte, es pot entendre que els preus siguin els que són. Abans de marxar, la Ruscalleda ens va sorprendre traient de la capsa un capgròs de cartró amb el seu rostre que li acabaven de regalar, tot dient-nos: “ja que sou de la revista ‘Capgròs’, podríem fer unes fotos amb aquest!”. Ella mateixa ho va proposar, tot i que al final no les vam publicar a la revista.

Share on Facebook

Share

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Making off i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s