“Quan acceptes que no pots agradar tothom, tot és més fàcil”

ENTREVISTA A ROGER PERA, ACTOR

Foto: Romuald Gallofré.

No sap dir no a cap projecte que mínimament l’il·lusioni, i així es troba ara, enredat fins al capdamunt en doblatges, direcció d’obres de teatre, i participació en sèries de televisió.

Com es poden combinar tants projectes alhora?

Aquesta feina va com va, o et mores de gana perquè no t’ofereixen res, o et mores de son perquè no pares. Ara les coses em van molt bé, però em sembla que hauré d’aprendre a dir que no, perquè necessitaria més hores de les que té el dia.

Des de quan va tenir clar que volia ser actor?

M’hi vaig anar trobant. De ben petit volia ser futbolista, jugava al Juventus de Mataró, després advocat… Però vaig començar a fer doblatge. Crec que vaig ser dels primers nens que doblaven personatges infantils, ja que abans sempre ho feien senyores. Això devia ser cap als 8 anys, i als 10 ja vaig participar professionalment en una obra al teatre Romea, La pregunta perduda o el corral del lleó, de Joan Brossa.

Que el seu pare sigui un actor reconegut hi devia ajudar.

Sí, va ser important, però si jo no hagués valgut no hagués pogut continuar en aquest món. Des del primer moment vaig posar-hi molta passió. Estudiava a Santa Anna, quan acabaven les classes me n’anava a Barcelona a fer doblatge o teatre, m’hi quedava a dormir i tornava a les 7 del matí a Mataró per anar a classe. Si no t’ho prens amb il·lusió, aquest ritme no l’aguantes gaire.

Joan Pera, el seu pare, ho veia amb bons ulls, o més aviat li deia “no et posis mai en aquest món”?

Ell volia que jo fos alguna cosa més que actor, perquè treia bones notes. O sigui que m’ho volia treure del cap. Però sempre he sigut bastant rebel i no li feia cas, he sigut l’ovella negra de la família. Quan va veure que ja no hi havia remei, aleshores sí que ja em donava algun consell. Em deia: “si t’agrada això, paciència, constància i discerniment”.

I encara molt jove arriba la sèrie Poble Nou, i el musical Germans de sang, i aleshores sí que ja era impossible tornar enrera, no?

Foto: R. Gallofré.

Va ser un moment clau. A Poble Nou vaig estar a punt de dir que no, perquè no em veia prou preparat i tenia altres projectes. Però al final hi vaig entrar i la repercussió que va tenir la sèrie, també a nivell personal, va ser molta. Però encara em va sorprendre més el tema de Germans de sang, ja que el teatre, lògicament, el veu molta menys gent que la televisió, i en canvi també em parava gent pel carrer dient que els havia agradat molt la meva actuació en aquest musical. Encara ara m’ho recorden! Vaig rebre bones crítiques, i vaig tenir més clar per on volia anar.

Fins al punt que uns anys després va tornar a fer Germans de sang a Barcelona, i involucrant-s’hi més ja que portava la direcció d’actors. Però no va acabar de funcionar…

Penso que va ser un error fer-la en castellà a Barcelona, perquè feia pocs anys de la versió catalana, hi havia gent que se sabia les cançons, i ho trobaven estrany. No va acabar d’entrar. Però per mi és una obra fenomenal.

També és força recordat el teu paper protagonista a Poe, de Dagoll Dagom, perquè era un personatge tenebrós, i era un musical molt diferent dels que estem acostumats a veure.

Sí, va ser una experiència molt bona. M’agraden molt els musicals i el teatre, no hi ha res més bonic que veure un teatre ple. El teatre és passió. I Poe era un musical complicat, misteriós, en què calia mantenir la tensió tota l’estona, però m’ho vaig passar molt bé.

Què en pensa dels crítics de teatre? Li afecta, una crítica dolenta?

Pugem a l’escenari per intentar fer passar una bona estona als espectadors, divertir-los o fer-los plorar… Però vaig entendre ja fa uns anys que no es pot agradar a tothom, i una vegada acceptes això ho superes tot molt millor, tot és més fàcil. Ja sé que a alguns els agradaré més i a d’altres menys. S’ha d’estar emocionalment molt preparat per fer aquesta feina i per rebre cops sovint.

Mai ha deixat el doblatge. Diuen que ha participat en quasi 300 pel·lícules i sèries diferents. Quin personatge li ha costat especialment de posar-li veu?

N’hi ha alguns, però per exemple podria dir el Charlie Brown de la sèrie que es va fer per TV3, perquè el director de doblatge era el meu pare, i em fotia molta canya. Ja més gran, l’Edward Norton de Las dos caras de la verdad va ser força dur. En canvi vaig gaudir molt posant la veu a Leonardo DiCaprio a Diario de un rebelde, també amb tota la saga de Spiderman… Per mi el doblatge ha estat una gran escola, perquè veus una vegada i una altra com ho fan els grans actors, i una habilitat que hem d’intentar tenir molt desenvolupada els que ens dediquem a aquesta feina és la de l’observació.

Foto: R. Gallofré.

Al seu pare, com a doblador se’l relaciona de seguida amb Woody Allen. A vostè li agradaria que també se’l vinculés amb un gran actor o personatge?

No, gens. Ell sempre diu que el fet d’identificar-lo amb Allen l’ha perjudicat més que no pas ajudat, perquè sovint el descarten per a d’altres papers perquè la gent diu: “mira, si és la veu d’en Woody Allen!”. El doblatge és una feina anònima, i quan menys se t’identifiqui, millor; que et diguin: “ah, aquella veu era la teva?”.

Hi ha qui diu que tot s’hauria d’emetre en versió original, i en tot cas subtitulat.

Hi estic totalment d’acord, jo no aguanto les pel·lícules doblades i sempre vaig a veure-les en versió original. A l’actor se li ha d’escoltar la seva veu. Però jo aquesta feina la veig com un servei públic, que la gent pugui tenir l’opció de veure la pel·lícula doblada si ho vol.

Amb tants projectes, s’hi està gens per Mataró?

Darrerament hi he sortit bastant de festa, perquè se m’estan casant molts amics i anem de comiat en comiat. M’agrada molt Mataró, crec que l’estan deixant molt maca, i no ho dic perquè el meu germà estigui de regidor a l’Ajuntament!

///

<<<Entrevista publicada al setmanari ‘Capgròs’ el mes de maig de 2008>>>

///

Share on Facebook

Share

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Entrevistes i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s