La cuina de l’àvia

REPORTATGE / GASTRONOMIA

Els àpats són un dels pilars de les festes. I darrera d’una taula ben guarnida i d’un menjar saborós de segur que hi ha una persona que ha passat moltes hores a la cuina. Hi ha qui ho fa amb gust, fins i tot que li apassiona; a d’altres potser els hi suposa un sacrifici. La Remei Ribas, la popular Àvia Remei, és sens dubte del primer grup.

L'Àvia Remei a la seva cuina. Foto: Romuald Gallofré.

No té restaurant ni estrelles Michelin. De fet, ni tan sols cuinava a casa per a la família perquè d’això, diu, ja se n’encarregava la sogra. Quan aquesta va faltar, aleshores sí que va agafar les regnes dels fogons. I ara, als seus 75 anys, té centenars de seguidors que compren els seus llibres de receptes i la segueixen en programes de ràdio o de televisió. De tota manera, la mataronina Remei Ribas sempre havia sentit una gran curiositat per la cuina, es fixava en com ho feien la sogra, la mare i l’àvia, i en les feines a la bacallaneria i a la terrissaria preguntava receptes a cuiners que havia conegut. “Sempre es guarden algun secret quan expliquen la recepta per tal que no quedi el plat exactament com els queda a ells, però a mi crec que me’n van explicar uns quants”, afirma, i no acabem de saber si ella també ho fa, això de guardar-se secrets, perquè una de les coses per les que és més coneguda és pels petits trucs que deixa anar mentre parla de cuina.

Foto: R. Gallofré.

Ara que s’acosta Nadal, ja té gran part de la compra feta. I és que la seva família ho deixa tot a les seves mans, i ella prepararà, encantada, l’escudella i la carn d’olla, els canelons, el marisc, la carn, el peix, i les postres típiques com els torrons i d’altres que, considera, ja s’han introduït amb força a la nostra tradició, com el tronc de Sant Silvestre. “Crec que la cuina de Nadal és de les coses que menys ha canviat des que jo era jove. Recordo com la meva àvia ja feia escudella i carn d’olla per al 25 de desembre, i canelons per al 26”, explica. La seva néta Laia, de 13 anys, també ja comença a sentir curiositat per la cultura gastronòmica: “Espero que sí, que també li agradi, com ens ha agradat sempre a tota la família”, diu l’àvia. Tot i així, Remei Ribas no deixa de mostrar una certa preocupació certes menges del jovent d’avui: “En moltes cadenes d’alimentació posen un seguit de grasses i de complements als aliments que fan que passin més ràpid, que els gustos agradin, però és tot porqueria i sobretot un immens negoci. En gran part, però, és culpa dels pares, ja que la canalla acaba menjant el que aquests els hi donen, i són aquests els que han d’acostumar els fills a menjar fruita i verdura, per exemple”.

L’Àvia Remei recorda quan berenava pa i poma, o uns fruits secs, o una mica de formatge, i cap infant, diu, hi posava cap pega, ans al contrari. O aquell pa amb vi i sucre, quan donar vi als nens, o com a mínim en aquest format, no estava mal vist. “Se’ns posaven les orelles vermelles, i no agafàvem la grip en tot l’hivern”, diu.

Interès per la tradició

Tot i així, l’Àvia Remei també observa com hi ha tot un altre sector de persones “molt interessades en recuperar les tradicions. Tenim al nostre país una cuina molt rica i amb molts anys d’història, i cada vegada hi ha més gent que em pregunta com es feia això o com es cuinava allò altre. Es volen recuperar olors i sabors”. Hi ha alguna cosa que caracteritzi la cuina catalana? “Que mai es llença res de menjar. Si és bo el que va sobrar un dia, es recicla amb un nou plat; i si es té algun dubte, es dóna al bestiar”, diu.

Explica com en les festes nadalenques de quan era menuda també es menjava molt, tot i haver-hi situacions econòmiques complicades per a les famílies. “Tothom guardava el millor per al Nadal, com ara un pollastre que havia estat criant, o estant-se de moltes altres coses en d’altres èpoques de l’any”. I tot era bo? “I tant! El que és important, tant abans com ara, és que en el tema del menjar allò més car no necessàriament és el més bo. El més deliciós és allò que és de la temporada, i sovint, sobretot si parlem de fruites i verdures, paguem més perquè són aliments que vénen de lluny o es troben fora d’època. I aquí, a casa nostra, tenim la sort de comptar amb un munt d’aliments, i d’allò més variats. S’ha de saber aprofitar”. Com s’aprofita la carn sobrera de Nadal per fer els canelons per Sant Esteve.

///

Pollastre de Nadal al forn

Ingredients

1 Pollastre de pagès sencer (Plomat i net)
Oli, llard, sal i pebre negra
Conyac
Cebes i alls
1 tros de canyella
Herbes aromàtiques
1 tros de préssec sec
1 got de aigua
Pinyons, panses, prunes, orellanes

Preparació

Es pot farcir o rostir a trossos.

Farcit típic de Nadal: 1 tros de préssec sec (dóna molt bon gust), panses, pinyons enrossits a la paella amb llard, prunes seques remullades, orellanes, panses (no posar tot el farcit dins, només el que càpiga i la resta al voltant del pollastre).

Preparació del pollastre:

Untar el pollastre amb llard, salar i empebrar, el posarem a una rostidora fonda, amb oli i llard. Les herbes, les cebes tallades grosses, la canyella, un got d’aigua, un cap d’alls amb pell i tallats de la punta, i un bon raig de conyac. Tindrem el forn calent i posarem la rostidora tapada segons el pes del pollastre, sol ser 1 hora per Kg.

Comprovar la cocció i una estona abans posar totes les fruites que us agradin i que ja tindreu preparades. Posarem els pinyons passats per la paella i enrossits una mica a l’últim moment, ja que així no es cremaran.

Tronc de Cap d’Any de Sant Silvestre

Ingredients

150 g de farina
150 g de sucre
3 ous si són grans o 4 de petits
400 g de xocolata per desfer al bany maria
1 sobre de llevat

Xarop per emborratxar el tronc:
80 g de sucre
6 cullerades grosses d’aigua
3 cullerades de conyac o whisky (opcional)

Preparació

Per fer el tronc: en un pot barrejarem els rovells amb el sucre. Hi tirem la farina i el llevat i tapem el pot amb un drap de cuina. Muntem las clares a punt de neu i les afegirem al pot. Tindrem el forn calent i hi posarem la plata durant 10 minuts (ha de quedar una massa fina). L’embolcallarem com un braç de gitano amb un drap humit i deixarem que es refredi.

Després li tirarem el xarop i el farcirem de xocolata. Tindrem la xocolata fosa al bany Maria i li tirarem per sobre, deixant que s’adormi una mica. Amb una forquilla farem las ratlles del tronc i els ornaments els farem amb fulles de boix grèvol i cireres confitades.

///

<<<Reportatge publicat al setmanari ‘Capgròs’ el desembre de 2009>>>

///

Share on Facebook

Share

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Gastronomia, Reportatges i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s