El Fonoll, on tot va començar

Després d’una primera col·laboració a la revista DESCOBRIR amb un reportatge sobre alguns indrets de la meva estimada comarca del Maresme, em va caure a les mans una notícia d’El Periódico de Catalunya en què explicava que es complien deu anys que el Fonoll, a la Conca de Barberà, s’havia convertit en el primer poble nudista del país. Feia temps que no en sentia parlar, d’aquest lloc, i vaig proposar als responsables de la publicació de fer-ne un reportatge, ja que, més enllà del fet en sí, poc havia vist cap article enlloc que entrés en el dia a dia dels seus habitants. Quanta gent vivia al poble? Practicaven el nudisme tot l’any? Amb què es guanyaven la vida? Tenien comerços? Quines normes de convivència establien? Eren algunes preguntes que em venien al cap i que, pensava, les seves respostes també podien interessar als lectors.

El Fonoll compta amb una biblioteca per als seus habitants. © Òscar Rodbag

Pel que m’ha arribat, sé que es van estar rumiant força si acceptar o no la proposta, sobretot perquè DESCOBRIR és una revista que centra més els seus continguts en els paisatges i els monuments que no pas en la vida diària de pobles o col·lectius. Però finalment van donar-hi el vist-i-plau i, prèvia trucada a l’Emili Vives, literalment el propietari del poble, vam fer-hi cap amb el fotògraf Òscar Rodbag.

El poble ha estat reconstruït conservant en gran mesura el seu aspecte original. © Òscar Rodbag

Recordo que, en el seu conjunt, no va ser una feina fàcil. Les exigències del calendari van fer que hi anéssim aprofitant un cap de setmana llarg d’un 1 de maig, i va resultar que el clima, aquells dies, no acompanyava gens. Això es traduïa en molt poqueta gent al poble – de manera habitual hi viuen deu persones, i moltes altres el visiten a temporades, però sobretot coincidint amb el bon temps –, i a més a més que siguin nudistes no vol dir que no tinguin fred, i per tant una de les preguntes que em plantejava ja quedava contestada: el Fonoll és nudista quan el temps ho permet. No va ser fins al migdia, amb un sol que es començava a reivindicar com a astre rei, que el Fonoll va prendre l’aspecte que ens esperàvem trobar. Això no va evitar, però, que el fotògraf hi hagués de tornar un altre dia i fer una nova tanda d’instantànies ja que clarament havia fet curt en el primer viatge.

Els diumenges els veïns es troben per preparar una paella i dinar plegats. © Òscar Rodbag

Com havíem de tractar qüestions, diguem-ne, més legals en una revista com DESCOBRIR també ens va portar més d’un maldecap, ja que la reconstrucció del poble, abandonat fins que hi va arribar l’Emili Vives i pertanyent al municipi de Passanant i Belltall, havia estat i encara és motiu de polèmiques i judicis entre el propietari de les finques del Fonoll i l’administració municipal. I fins i tot el topònim de l’indret, ja que en documents apareix amb l’article “el” i en d’altres escrits es queda simplement amb el nom Fonoll, va ser motiu de canvis a darrera hora. Força teca que se sumava al fet que, com he dit, era una de les meves col·laboracions inicials a la revista i per tant amb la presència al cos d’aquella inseguretat i poc bagatge de les primeres vegades. El Fonoll, on va començar la meva relació més continuada amb la revista DESCOBRIR, igual que el poble en alguns aspectes sembla dels inicis dels temps, el racó perdut d’Adam i Eva.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Coses de l'ofici, Gent, Personal, Pobles i ciutats i etiquetada amb , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s