La teoria del botó de Raimon Obiols

El mínim que es pot dir

Més clar, l’aigua: “Catalunya, des de sempre – i quan dic sempre em refereixo, què sé jo, potser des del 14 de setembre de 1714 – ha tingut una majoria independentista”. La sentència és del polític de llarga durada del PSC Raimon Obiols i la va dir aquest passat divendres 9 de maig a Dòria Llibres de Mataró, on presentava el seu llibre El mínim que es pot dir. Memòries polítiques (RBA, 2013). No acostumo a escriure articles sobre política, ni aquí ni a la premsa, trobo que només serveixen per guanyar-se l’aplaudiment dels que estan a favor d’allò que planteges, i els que hi estan en contra no els convenceràs pas. Pel mateix motiu cada cop discuteixo menys sobre política. Però la que ara tracto és una qüestió més sociològica i més de percepció del país i d’allò que ens envolta que no pas pròpiament política, i d’això sí que em plau parlar. Sobretot, perquè sense conèixer la que el mateix Obiols defineix com “la teoria del botó”, em va sorprendre la seva explicació ja que des de sempre ho he pensat i ho he defensat en sobretaules en diverses ocasions. Segons Raimon Obiols, si els catalans disposéssim d’un botó i ens diguessin que, prement-lo, d’un dia per l’altre Catalunya seria un Estat independent, sense que això suposés represàlies militars o conseqüències econòmiques destacables, la gran majoria dels catalans el premeríem. Per què? La raó és ben simple, i no és altra que, penso, la que defensen la majoria d’independentistes: a ningú li agrada que li diguin des d’un altre lloc què ha de fer i què no ha de fer, que en un altre indret tinguin la darrera paraula en les decisions veritablement importants. Jo hi afegiria: a ningú li agrada que l’insultin dia sí dia també, ni el respectin. Oi que amb els portuguesos no s’hi posen cada dia, des de les ràdios i televisions de Madrid? Per a Obiols, això demostra que som país, que hi ha un ens veritable, un poble, perquè (afegeixo jo) segurament des d’altres comunitats autònomes de l’Estat (la majoria, m’atreveixo a afirmar) de segur que no els importa tant que a Madrid tinguin la darrera paraula o els retallin competències.

Em va agradar sentir-ho, perquè estic especialment tip d’escoltar que això de la independència fins fa quatre dies era cosa de quatre grenyuts i para de comptar. I de cop i volta “tothom” s’ha “reconvertit”. Ergo, diuen a segons quins cercles, ens han menjat el tarro, estem manipulats i altres bajanades de l’alçada d’un campanar que, de bàsiques que són, fan una immensa mandra respondre. Fa uns quants anys sí que teníem el tarro menjat, menjat pels que ja els hi anava bé que tot estigués com estava i que s’entestaven a dir, dominant tots els grans mitjans i no pocs dels petits, que els independentistes eren pocs i que la independència era “impossible” (sempre m’he preguntat com és que tots els Estats que són Estat ho han pogut arribar a ser, i què passa amb aquest tros de terra on vivim que, oh que curiós, no pot arribar a ser Estat. Deu haver-hi algun component estrany en el subsòl català). Un dels exemples més clars, quan per fi a les enquestes es va començar a preguntar sense tabús sobre la independència, era quan a la qüestió “Què votaria en cas d’un referèndum sobre la independència?”, el sí obtenia més percentatge que el no, i a la següent pregunta: “Vostè creu que el sí guanyaria un eventual referèndum d’independència?”, el no passava per davant del sí. Sen-sa-ci-o-nal. Per sort, ara les amenaces, els insults i les pressions per part dels contraris a la independència, i que en gran part eren responsables d’aquell estat d’ànim col·lectiu, ja no fan ni pessigolles.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Llibres, Opinió i etiquetada amb , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s