En el capítol 1000 de ‘La Riera’. Història d’un figurant

Amb la Laura Conejero.

Amb la Laura Conejero.

Aquest 20 de novembre (ja és mala sort la data en què ha anat a caure) la sèrie de TV3 La Riera arriba al capítol número 1000. Un servidor hi fa de figurant des de la primera temporada, o millor hauria de dir des d’abans que comencés a passar-se per antena, o sigui que em sumo especialment a les felicitacions, i em deixo anar avui amb aquest escrit, ja que fins ara, al meu blog, mai havia parlat de La Riera.

Per què hi faig de figurant? M’hi vaig mig trobar. El mateix dia que enterràvem a una tieta meva, la germana gran del meu pare, feien el càsting per participar a la sèrie al teatre Monumental de Mataró. Així que en tornant del cementiri i havent dinat, em vaig acostar al teatre més per distreure’m aquella tarda que per cap altra cosa. No sabia si necessitaven molta gent o poca, si m’agafarien o no m’agafarien. La veritat és que mai havia participat en cap sèrie ni havia anat a cap càsting, i curiós i tastaolletes com sóc, m’ho vaig prendre com una nova experiència. Al teatre ben poca cosa vàrem haver de fer: vam omplir una fitxa (ja us podeu imaginar: altura, pes, talla de pantalons, de camisa, d’americana, número de peu, disponibilitat horària…), ens feien quatre fotos, i no recordo si ni tan sols vàrem haver de dir res.

Amb en Sergi Mateu i la Mercedes Sampietro, a la sortida del funeral de l'Ignasi

Amb en Sergi Mateu i la Mercedes Sampietro, a la sortida del funeral de l’Ignasi

Al cap de poques setmanes em varen trucar per fer la primera figuració. Era al plató, situat a Esplugues de Llobregat, i hi havia d’estar a les 8 del matí del 31 de desembre de 2009. La veritat és que això no era el què ens havien dit: com que els exteriors de la sèrie es rodaven en poblacions del Maresme, se suposava que els figurants que vàrem anar al càsting del Monumental gravaríem per la comarca. Però bé, si els hi deia que no a la primera figuració que em proposaven, malament començaríem! O sigui que em vaig haver de llevar ben d’hora, ben d’hora, i anar cap a Esplugues, als estudis Imagina. La sèrie encara s’havia de començar a emetre, quasi tots els actors que hi havia eren uns perfectes desconeguts, i recordo que cada escena l’havien de repetir un munt de vegades. Vist amb el temps, suposo que els actors i les actrius encara no tenien ben presos els ritmes i/o els seus personatges, i s’entrebancaven com no he vist que els passés mai més. Vàrem rodar diverses escenes al bar de La Riera, i sens dubte l’actor més atent (dels que hi havia allí) amb els figurants va ser en Jordi Cadellans (Lluís), que aleshores estava de cambrer a la barra, i amb el qual, per cert, em va tocar fer una escena aquell dia. Jo li havia de donar una moneda de 2 euros i li deia “d’acord, fins demà”, i ell em deia “adéu, bona tarda”, i jo marxava. Escena, per cert, que també vàrem haver de repetir una dotzena de vegades, en alguna ocasió per culpa meva perquè vaig dir “bueno, fins demà”. Em va estranyar molt que em fessin dir una frase, perquè sempre ens havien dit que els figurants no tindríem text, i que si parlàvem ja era un altre catxet! O sigui que, com em pensava, quan ho varen editar van eliminar el diàleg, i jo surto en aquella escena ja marxant del bar de Can Riera.

Paula Blanco

Amb la Paula Blanco, en el dia que Argentona es convertí en Lisboa

Amb en Joan Crosas a Cabrera de Mar

Amb en Joan Crosas a Cabrera de Mar

Aquell rodatge el recordo llarg i pesat, crec que hi vàrem estar fins a quarts de 3, i com dic repetint molt les escenes i amb interminables esperes a la sala de figurants. Allò fou un 31 de desembre, i aquella nit, la de Cap d’Any, la veritat és que estava ben cansat!

En la segona ocasió em varen tornar a fer anar a plató, no havien passat ni 15 dies de la primera vegada. Però bé, hi vàrem tornar. Per sort, després sí que totes les figuracions ja varen ser al Maresme, sobretot a Mataró, però també a Sant Pol de Mar, Sant Andreu de Llavaneres, Vilassar de Mar, Cabrera de Mar, Argentona… Dec portar unes 50 sessions com a figurant, per unes 3 escenes de mitjana en cadascun dels dies, farien al voltant de 150 escenes. Normalment he fet de vianant o de persona que està asseguda en un bar o en un restaurant, però també de cambrer, de metge, d’empresari, de Mosso d’Esquadra, de feliç familiar a les bodes o de trist acompanyant en funerals, i tot just avui m’han dit que aquest proper dilluns hauré de fer de cuiner! He passat (com tots els figurants) fred i calor, però em sembla que hi ha un dia, o millor dit un vespre, que no oblidarem cap dels figurants que hi érem pel fred que vàrem passar.

L'Andrea Montero (la mítica Estel Mas) i en Pere Arquillué (Claudi, no menys mític) amb part de l'equip rodant a la platja de Sant Pol de Mar.

L’Andrea Montero (la mítica Estel Mas) i en Pere Arquillué (Claudi, no menys mític) amb part de l’equip rodant a la platja de Sant Pol de Mar.

Amb la Mercè Martínez al Garden de Cabrera de Mar

Amb la Mercè Martínez al Garden de Cabrera de Mar

Era un rodatge de finals de mes de març, a la terrassa del Club Nàutic d’Arenys de Mar, i representava una festa d’empresaris en la qual tots havíem d’anar vestits de primavera-estiu. La sessió va durar de les 6 de la tarda a l’1 de la matinada, tot el rodatge era exterior, i amb un fred que pelava! Anaven tan malament de temps que no ens van deixar temps ni per fer un mos (o encara pitjor, ens varen donar uns entrepans i quan tot just portàvem una queixalada, ens varen dir que prou, que havíem de tornar a rodar). Però el fred sens dubte va ser el pitjor, moltes noies portaven vestit de tirants, i ho varen passar francament malament.

Amb altres figurants al finalitzar un rodatge a Mataró

Amb altres figurants al finalitzar un rodatge a Mataró

Figurants a Vilassar de Mar en l'aturada per anar a dinar

Figurants a Vilassar de Mar en l’aturada per anar a dinar

Però bé, aquest dia quasi que fou una excepció, en general els rodatges de La Riera són força distrets i ràpids (sobretot si els comparem amb els de les pel·lícules o els anuncis, que també en alguns he participat, amb sessions maratonianes de dotze hores…), i tracten molt bé els figurants. A vegades amb un parell d’hores ja estem, i el màxim que ens fan estar són sis horetes.

No fa gaire d'aquest dia, es casaven en Sergi i la Cristina. Ara ja estan separats...

No fa gaire d’aquest dia, es casaven en Sergi i la Cristina. Ara ja estan separats…

Amb la Bea Segura, geni i figura

Amb la Bea Segura, geni i figura

D’anècdotes, és clar, ja n’hi ha hagut unes quantes en tots aquests anys, des d’haver-li de deixar el rellotge a un personatge de la sèrie per a una escena, perquè no en porta mai i el guió ho demanava i els d’atrezzo se l’havien oblidat, fins a que l’Anna Sahun et digui que es nota que en ma vida he fet de cambrer, els musclos freds i, la veritat, que em feien ben poca gràcia, i que sí o sí havia de menjar en el decurs d’una escena, les llargues converses castelleres amb en David Bagés, quan se’m va escapar de dir-li al Pere Arquillué que quan feia de comte Arnau estava més prim (“home, és que fa uns quants anys!”, em va dir), a les vegades que ens han cridat l’atenció als figurants perquè xiuxiuegem massa fort durant l’escena, la famosa bicicleta a la que sempre se li surt la cadena… El dia que vaig fer de Mosso va ser sens dubte el més complicat, ja que havíem de fer una detenció amb uns moviments concrets. I tampoc és gaire fàcil mantenir alguns secrets, com ara que era l’Ignasi, l’home de la Mercè, el que es moria al final de la primera temporada…

Amb la Míriam Tortosa al port de Mataró

Amb la Míriam Tortosa al port de Mataró

Mossos

L’equip de Mossos!

Però sobretot, fent La Riera, he conegut molta i molta gent, no voldria començar a dir noms dels figurants amb els quals hem establert una bona amistat perquè de segur que me’n deixaria i quedaria malament, però en són molts, i fa molta il·lusió quan tornes a coincidir en un rodatge. També amb gent de l’equip, i amb actors i actrius. És per tot això que ho segueixo fent a dia d’avui, perquè és una feina per a la que et truquen com a molt una vegada al mes (bé, en alguna ocasió un parell de vegades), i es converteix en un dia diferent, veus com treballen els intèrprets i els que estan darrera les càmeres, i a més a més la fas petar una estona.

Alguns dels figurants el dia de la inauguració del 117, o el que és el mateix, el restaurant Santa Marta de Cabrera

Amb altres figurants al davant de la famosa piscina de Can Guitart

Fent de metge, amb en David Selvas i altres figurants a l'hospital de Mataró

Fent de metge, amb en David Selvas i altres figurants a l’hospital de Mataró

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Making off, Personal, Reportatges i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a En el capítol 1000 de ‘La Riera’. Història d’un figurant

  1. pere ha dit:

    És un plaer haverte conegut. comparteixo els teus comentaris en el blog. és una bona experiencia, per tot i sobretot per coneixa gent com tú.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s