El Tresoret d’Iluro

Tresoret d'Iluro

Dinou monedes d’or: deu amb el rostre de l’emperador Tiberi, una amb el de Cal·lígula, i vuit amb el de Claudi. És el batejat com a Tresoret d’Iluro, m’atreviria a dir que un dels objectes de més valor, sinó el que més, que tenim al Museu de Mataró. Els infants que amb les seves escoles visiten el primer pis del Museu, dedicat quasi en exclusiva a les troballes d’Iluro, també ho aprecien així, i queden bocabadats per la brillantor de l’or i el perfecte estat de les monedes, i també per la història de la trobada del tresor, l’any 1994. Per als que no ho sapigueu, els aureis –aquest era el nom que tenien les monedes d’or– es van localitzar en el forat d’una escala d’allò que en època ilurenca havia estat un bar (thermopolium), establiment situat en el Cardo Maximus, i avui al cèntric carrer d’en Pujol, números 43-45.

Ben probablement, el propietari del bar havia anat estalviant uns diners i guardant-los en lloc segur, però una sobtada mort o una ràpida fugida varen fer que el tresoret restés oblidat sota terra més de 1.900 anys (el darrer dels tres emperadors esmentats, Claudi, va manar entre els anys 41 i 55 dC). Aquí la pregunta de la canalla es fa una vegada i una altra inevitable: “Quants euros serien avui aquestes dinou monedes d’or?”. I la resposta, és clar, no és senzilla, però tenim algunes dades que ens poden ajudar a contestar. Per exemple, que un adult a la ciutat de Pompeia gastava per a la seva subsistència en un any uns cinc aurei. Per tant, el Tresoret equival a la cobertura de les necessitats bàsiques d’una persona durant quasi quatre anys. No està gens malament, la suma de diners! Un auri equivalia a 400 asos, i per tant aquests dinou aurei feien un total de 7.600 asos. Una gerra de vi econòmic valia un as, o sigui que el propietari del bar podia comprar vi a dojo, mentre que una túnica costava 60 asos, és a dir que de ben segur de roba no n’hi mancava. En canvi, encara no en tenia prou per fer-se amb un esclau, que al mercat tenia un cost d’uns 10.000 asos. Aneu a saber, doncs, si l’amo del thermopolium no estava estalviant per més aviat que tard poder comprar un esclau que l’ajudés en la feina del bar o de la casa, o qui sap si volia invertir els diners en un magnífic creuer pel Mare Nostrum. Sigui com sigui, no hi va ser a temps, i avui l’or llu al primer pis del Museu de Mataró per a gaudi de grans i petits.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Història, Llegendes i tradicions, Personal i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s